I ara què? (Intro)

Al final ho he fet. Després d'onze anys dins del món comercial i del TI, de continu estrés i de no tenir horaris, m'he decidit a fer una paradinya de sis mesos (una excedència).


El més complicat ha estat pendre la decisió. Renunciar a un sou constant i estable, a una bona feina, a un bon càrrec, al cotxe, al mòvil, a l'excelent relació amb els clients i els companys no és gens fàcil. Però o ho faig ara que encara sóc jove (sip) o ja no ho faré mai, i prefereixo fer-ho i equivocar-me (que no crec) a mirar enrere en el temps quant tingui cinquanta anys i pensar... covard! perquè no ho vas fer?


Reunir el valor per decidir-se no ha estat fàcil, li he donat moltes voltes, però llavors un dia ho vaig veure clar. Les relacions laborals són com els matrimonis. Si cada dia t'aixeques plantejant-te si has de deixar la parella, llavors és que no tens opció. L'has de deixar (encara que sigui temporalment i per tornar amb més ganes).


Aquest mateix dia ho vaig comunicar i llavors un cop has obert la caixa de Pandora, ja només et queda tirar endavant i fer-ho de la manera més honesta i elegant possible, que aquest món és molt petit. Bon rollo abans de tot!


Voldria agraïr l'interès demostrat per la companyia (fins al conseller delegat!) en que no me'n desvinculi, així com les portes obertes i l'oferiment de treballs interessants interns que espero em mantinguin en sis mesos. També vull agraïr als clients la paciència que han tingut durant tots aquests anys i la inmillorable relació professional i personal que hem aconseguit tenir i que espero que no canvïi independentment de la gorra que porti.


D'acord, ja està fet. I ara què?


Doncs no ho sé... la veritat és que tinc moltes coses al cap com algunes idees que em ronden des de fa temps i que no tinc mai temps ni valor d'executar. Potser apendre a crear una empresa, alguns (molts espero) viatges que tinc pendents, recuperar-me el genoll, obrir la ment, veure noves oportunitats, descansar... DISFRUTAR.


El dia 1 de Juliol comença la meva nova etapa i l'únic 100% segur és que a l'Agost me'n vaig a Vietnam (i Camboia i Thailandia). Espero poder actualitzar el viatge per aquest blog per als que em vulguin seguir.


No sé si 6 mesos serà suficient o si m'aburriré... ja veurem!


PD.- Una de les coses que volia fer era obrir un blog, que no ho havia fet mai :-) . Per algun lloc es comença.