I ara què? - Diari de 6 mesos (i alguns viatges): de setembre 2011

Hola, primer de tot vull agraïr a tots els amics que segueixen el blog. Ja tinc més de 1000 visites! no m'ho crec ni jo, crec que hauré d'enviar el curriculum a alguns medis de comunicació per a que em contractin com a blogger :-).

La veritat és que la tornada a casa després d'un mes de trote s'agraeix, necessitava uns dies de merescut descans, que a l'Agost no he parat, aixì com veure a la familia i amics. Aquesta setmana he aprofitat també per a fer un parell d'immersions a les Medes (impressionants bancs de barracudes, meros i orades... i jo sense càmara de fotos), per a anar a buscar bolets (potser la setmana passada hi va haver una florida, però aquesta no hi ha res, a veure si plou!) i per a tornar a comprar la maleïda càmara de fotos que vaig perdre a Cambodja. És la 4ª càmara del 2011. Crec que Panasonic i Nikon em volen fer client de l'any.

Ara que ja he vist a la family i amics i ja he descansat, cal que comenci a pensar en els propers projectes. Sembla que en la renyida votació al blog (Panamà o Colombia) ha guanyat Colombia, o sigui que cap allí aniré. Gracies a tots els que heu votat, ja he reservat la Lonely Planet hi tot. Per altra banda tinc un colega a Bolivia (a la Cochabamba) que fa temps que em diu que m'hi passi, i crec que ara és el moment, al menys un parell de setmanetes. Per tant faré Colombia i Bolivia. Decidit.

Què més? A si! volia fer un petit resum del viatge. Complicat degut a la varietat de coses que hem vist, però ho intentaré:

El mapa de tot el recorregut el podeu trobar pinxant aquí o al mapa:

El millor (o llocs on repetiria):

Koh Tao (Thailanda). Clima tropical, platges de sorra blanca i aigües cristalines a 30º, bon rollo al màxim i orientació al submarinisme 100%. Decididament m'hi hagués estat uns quants dies més. Crec que Thailandia en general es mereix un viatge específic.
Temples de Ankor (Cambodja). Tot i perdre la càmara, Ankor és espectacular, segur que una de les meravelles del món. Val la pena anar-hi i veure les seves runes que es confonen i barrejen amb la selva. Ah! i els rossinyols!
Hanoi (Vietnam). Vietnam autentic 100%. No es pot explicar, cal veure-ho. Barreja de 1000 olors, de 1000 sorolls (sobretot claxons de moto) i de la gent fent tota la vida qüotidiana a la vorera.
Sapa (Vietnam). El trekking pels arrossals va ser molt xulo, tot i la calor, els mosquits i que ja comença a ser un pèl massa turístic, però molt maco. Faries fotos a cada passa.
Hoi An (Vietnam). És una ciutat petitona encantadora, com un reducte dins del caos vietnamita. A més té platja cocotera i es pot becejar. M'hi hagués quedat algun dia més.
Koh Samui (Thailandia). La posta de sol en una platja de sorra blanca sense ningú més que nosaltres... molt romàntic! :-)
L'amabilitat i simpatia de la majoria de la gent, sobretot els que estan de cara al públic que sempre tenen un somriure (tot i que segur que cobren quatre duros), i la manera de saludar de Cambodja i Thailandia amb les mans tancades i juntes com si resessin.
La sensació de seguretat que hem tingut a tot arreu.

El pitjor (hi he hagut de rumiar una mica perquè no em sortia res):

Ho Chi Minh City (Saigon). Al final mig es va salvar pel museu de la guerra i el mini-tour al Mekong, però la ciutat no és maca.
A la Cris no li ha agradat massa la higiene, sobretot del menjar. La veritat és que, sobretot al Vietnam, tenen la mania de cuinar, bullir, escuarterar i fer el menjar al carrer, el que genera deixalles i olors. Però se'ls ha d'entendre, són gent humil i no tenen enlloc més on fer-ho. Jo crec que més que guarros són pobres. Suposo que si haguéssim anat a hotels de 5 estrelles i restaurants amb una estrella Michelin tindriem una altra impressió, però és el que té anar en plan estalviador.
La mania que tenen de voler-te cobrar de més sempre. Tens la sensació que et volen pendre el pèl constantment. Has d'estar sempre regatejant i no saps mai si el que has pagat és just o no (sempre surten guanyant ells segur). Amb els dies cansava i al final (que ja sabiem els preus reals de les coses) quant ens deien un preu desorbitat ja piravem de la tenda emprenyats o engegavem al taxista amb un "aliguaaal". El rècord el té una pàjara de Mui Né (Vietnam) que per una maleta ens volia cobrar 25USD, i al dir-li que no i fer l'intenció de marxar de la tenda ens va dir immediatament... 5USD! ... tela, si és que no tenen vergonya (a més segur que li podiem haver tret per 3 jeje).
Haver perdut la càmara i totes les meves fotos.

Alguns detalls curiosos a recordar:

El que poden arribar a transportar en una moto els vietnamites. Inimaginable (Des de 4 persones a animals, caixes enormes, etc).
L'absència de normes de circulació a Vietnam, sobretot a Hanoi (la única és que més o menys es circula per la dreta). Cotxes per la vorera en plan peli americana, cruilles amb motos en totes les direccions possibles... un show.
Les parades de dones que treien polls (al costat de parades de menjar)
Les mil ofrenes de tot tipus als temples i pagodes, la millor l'ofrena de llaunes de cervesa.
Sentir el "Asserejé" en un bar de Bangkok.
Trobar rossinyols als temples de Angkor.
Colar-se a la piscina de la casa d'un milloneti quant tu has pagat 8€ per nit al teu "hotel" just al costat.
La gran quantitat de Ladyboys de Thailandia i el "Bangkok Women Aren´t Really Female", fins hi tot amb WC propis.
Els trossos de llangardaix (rollo Comodo) que surten dels canals de Bangkok.
Lo extesa que està la cervesa San Miguel.
Anar a comprar unes xancles Nike pirates i veure que la sola és Kappa, o una maleta Samsonite i veure que les cremalleres són Nike... tela si és que ni s'h fixen. O comprar una maleta Kiplin i que et duri 24 hores abans de trencar-se.

L'amenaça simpàtica de la Black Hmong de Sapa quant ens va dir "You by for me and I no follow you" per a que li compressim unes arrecades després de seguir-nos tot el dia.
Dormir en lliteres de tren o de bus tamany vietnamita quant tu fas 1,86m.
Intentar dormir en un bus nocturn vietnamita amb la seva diguem manera de circular i conduir.
Anar a una tenda i trobar-te els dependents dormint o menjant a terra
Menjar en un restaurant popular després d'haver vist com preparen el menjar i veure la cara de la Cris.
Entrar en un carreró de mala mort a Saigon buscant el nostre hotel... i sí, era allí.
Trobar un McDonald's després d'un mes de noodles.
... i mil més. No us aburreixo més.