Resum viatge estiu i properes metes

Hola, primer de tot vull agraïr a tots els amics que segueixen el blog. Ja tinc més de 1000 visites! no m'ho crec ni jo, crec que hauré d'enviar el curriculum a alguns medis de comunicació per a que em contractin com a blogger :-).

La veritat és que la tornada a casa després d'un mes de trote s'agraeix, necessitava uns dies de merescut descans, que a l'Agost no he parat, aixì com veure a la familia i amics. Aquesta setmana he aprofitat també per a fer un parell d'immersions a les Medes (impressionants bancs de barracudes, meros i orades... i jo sense càmara de fotos), per a anar a buscar bolets (potser la setmana passada hi va haver una florida, però aquesta no hi ha res, a veure si plou!) i per a tornar a comprar la maleïda càmara de fotos que vaig perdre a Cambodja. És la 4ª càmara del 2011. Crec que Panasonic i Nikon em volen fer client de l'any.

Ara que ja he vist a la family i amics i ja he descansat, cal que comenci a pensar en els propers projectes. Sembla que en la renyida votació al blog (Panamà o Colombia) ha guanyat Colombia, o sigui que cap allí aniré. Gracies a tots els que heu votat, ja he reservat la Lonely Planet hi tot. Per altra banda tinc un colega a Bolivia (a la Cochabamba) que fa temps que em diu que m'hi passi, i crec que ara és el moment, al menys un parell de setmanetes. Per tant faré Colombia i Bolivia. Decidit.

Què més? A si! volia fer un petit resum del viatge. Complicat degut a la varietat de coses que hem vist, però ho intentaré:

El mapa de tot el recorregut el podeu trobar pinxant aquí o al mapa:

El millor (o llocs on repetiria):

• Koh Tao (Thailanda). Clima tropical, platges de sorra blanca i aigües cristalines a 30º, bon rollo al màxim i orientació al submarinisme 100%. Decididament m'hi hagués estat uns quants dies més. Crec que Thailandia en general es mereix un viatge específic.
• Temples de Ankor (Cambodja). Tot i perdre la càmara, Ankor és espectacular, segur que una de les meravelles del món. Val la pena anar-hi i veure les seves runes que es confonen i barrejen amb la selva. Ah! i els rossinyols!
• Hanoi (Vietnam). Vietnam autentic 100%. No es pot explicar, cal veure-ho. Barreja de 1000 olors, de 1000 sorolls (sobretot claxons de moto) i de la gent fent tota la vida qüotidiana a la vorera.
• Sapa (Vietnam). El trekking pels arrossals va ser molt xulo, tot i la calor, els mosquits i que ja comença a ser un pèl massa turístic, però molt maco. Faries fotos a cada passa.
• Hoi An (Vietnam). És una ciutat petitona encantadora, com un reducte dins del caos vietnamita. A més té platja cocotera i es pot becejar. M'hi hagués quedat algun dia més.
• Koh Samui (Thailandia). La posta de sol en una platja de sorra blanca sense ningú més que nosaltres... molt romàntic! :-)
• L'amabilitat i simpatia de la majoria de la gent, sobretot els que estan de cara al públic que sempre tenen un somriure (tot i que segur que cobren quatre duros), i la manera de saludar de Cambodja i Thailandia amb les mans tancades i juntes com si resessin.
• La sensació de seguretat que hem tingut a tot arreu.

El pitjor (hi he hagut de rumiar una mica perquè no em sortia res):

• Ho Chi Minh City (Saigon). Al final mig es va salvar pel museu de la guerra i el mini-tour al Mekong, però la ciutat no és maca.
• A la Cris no li ha agradat massa la higiene, sobretot del menjar. La veritat és que, sobretot al Vietnam, tenen la mania de cuinar, bullir, escuarterar i fer el menjar al carrer, el que genera deixalles i olors. Però se'ls ha d'entendre, són gent humil i no tenen enlloc més on fer-ho. Jo crec que més que guarros són pobres. Suposo que si haguéssim anat a hotels de 5 estrelles i restaurants amb una estrella Michelin tindriem una altra impressió, però és el que té anar en plan estalviador.
• La mania que tenen de voler-te cobrar de més sempre. Tens la sensació que et volen pendre el pèl constantment. Has d'estar sempre regatejant i no saps mai si el que has pagat és just o no (sempre surten guanyant ells segur). Amb els dies cansava i al final (que ja sabiem els preus reals de les coses) quant ens deien un preu desorbitat ja piravem de la tenda emprenyats o engegavem al taxista amb un "aliguaaal". El rècord el té una pàjara de Mui Né (Vietnam) que per una maleta ens volia cobrar 25USD, i al dir-li que no i fer l'intenció de marxar de la tenda ens va dir immediatament... 5USD! ... tela, si és que no tenen vergonya (a més segur que li podiem haver tret per 3 jeje).
• Haver perdut la càmara i totes les meves fotos.

Alguns detalls curiosos a recordar:

• El que poden arribar a transportar en una moto els vietnamites. Inimaginable (Des de 4 persones a animals, caixes enormes, etc).
• L'absència de normes de circulació a Vietnam, sobretot a Hanoi (la única és que més o menys es circula per la dreta). Cotxes per la vorera en plan peli americana, cruilles amb motos en totes les direccions possibles... un show.
• Les parades de dones que treien polls (al costat de parades de menjar)
• Les mil ofrenes de tot tipus als temples i pagodes, la millor l'ofrena de llaunes de cervesa.
• Sentir el "Asserejé" en un bar de Bangkok.
• Trobar rossinyols als temples de Angkor.
• Colar-se a la piscina de la casa d'un milloneti quant tu has pagat 8€ per nit al teu "hotel" just al costat.
• La gran quantitat de Ladyboys de Thailandia i el "Bangkok Women Aren´t Really Female", fins hi tot amb WC propis.
• Els trossos de llangardaix (rollo Comodo) que surten dels canals de Bangkok.
• Lo extesa que està la cervesa San Miguel.
• Anar a comprar unes xancles Nike pirates i veure que la sola és Kappa, o una maleta Samsonite i veure que les cremalleres són Nike... tela si és que ni s'h fixen. O comprar una maleta Kiplin i que et duri 24 hores abans de trencar-se.

• L'amenaça simpàtica de la Black Hmong de Sapa quant ens va dir "You by for me and I no follow you" per a que li compressim unes arrecades després de seguir-nos tot el dia.
• Dormir en lliteres de tren o de bus tamany vietnamita quant tu fas 1,86m.
• Intentar dormir en un bus nocturn vietnamita amb la seva diguem manera de circular i conduir.
• Anar a una tenda i trobar-te els dependents dormint o menjant a terra
• Menjar en un restaurant popular després d'haver vist com preparen el menjar i veure la cara de la Cris.
• Entrar en un carreró de mala mort a Saigon buscant el nostre hotel... i sí, era allí.
• Trobar un McDonald's després d'un mes de noodles.
• ... i mil més. No us aburreixo més.

salut