In Koh Tao

Bé, en realitat ja estic a Mataró, però els últims dies vaig tenir poc temps per actualitzar el blog, i per tant ho faig ara (per cert, què agradable poder recuperar els accents i no semblar un ignorant).

Els últims 3 dies els vam passar a la fantàstica illeta de Koh Tao. Koh Tao és l'illa més petita de les tres que formen l'arxipèleg de Koh Samui (Koh Samui, Koh Phangan i Koh Tao), i només té 24Km2. Aquí es ve a fer submarinisme. Tota la illa està orientada a això i hi ha un fotimer de centres i botigues d'equipament. Aquí està el centre de buceig més gran del món en quant a número de certificats (BAN´s), i l'illa ostenta varis rècords de buceig, entre ells el de ser el lloc del món on certifiquen més Open Waters (més que tot Australia) i de tenir el rècord de bucejadors simultanis al mateix lloc (prop de 800 alhora). Jo vaig bucejar amb EasyDivers, ja que estan just davant del moll dels Ferris de Lomprayah (supercòmode) i juntament amb un altre és on més espanyols hi van.

A l'arribada ens va entrar una mica de cangueli, ja que el paio amb el que haviem contactat per internet (Zigor) i que movia el cotarro del buceig per espanyols a Koh Tao resulta que no ens havia apuntat ni ens havia reservat res (se n'havia descuidat), pero enseguida ens va apuntar i ens va donar una habitacio en uns bungalows a la platja. Els bungalows eren una canya, no eren luxosos, pero estaven LITERALMENT a la platja de sorra blanca, des de l'habitacio veiem i sentiem les onades, i només sortir, feiem 10 passes i ja teniem els peus en remull. Una passada. A la platja, feies unes braçades (que bé recuperar la Ç!) i ja tenies coralls preciosos a vista de snorkel.

La veritat és que aquesta illa té molt bon rotllo, hi ha una colònia d'espanyols expatriats força important, gent que ho ha deixat tot per a dedicar-se a ser instructor de submarinisme en un lloc increible (com per exemple el Zigor, el Carlos o l'Ana). Gent que viu amb clima tropical i aigua a 30º tot l'any, això sí, amb dedicació qüasi exclusiva al buceig. Els locals també son mooolt amables i simpatics en general i sempre tenen un somriure, que és d'agraïr amb el poc que cobren... a veure si aprenem!. 

El primer dia d'immersions em van posar amb una parella de catalans molt simpàtics (de Vodafone! si és que les telecos no em deixen), en Jose i la Montse, que tot i que no jugaven massa bé al billar i eren del Madrit (Jose no te cabrees ya te daré la revancha jajaja!) em van fer un favor immens ja que ells sí que portaven càmera submarina (no l'havien perdut com jo) i em van poder passar algunes fotos de les nostres immersions. Merciii!! (i bon viatge per la India i Nepal). També vaig trobar-me a una noia de Mataró que havia estudiat amb mi i s'estava treient el Ope Water... tela, si és que el món és un mocador.


Les immersions una canya, corall a tope (sobretot a Chumporn i White Rock) i molts molts peixos. No vam veure cap tauró ni cap tauró balena (algun cop s'hi han vist per aquí), però bé, ja els havia vist abans a altres llocs o sigui que cap problema. El que sí que vam veure va ser una tortuga, morenes, Giant Groupers (Meros de més de 120Kg) i molts peixos de corall (Titan Trigger fish, Anemone Fish, Butterfly fish, Angel fish, Tonyines, Barracudes, Bat Fish, Scorpion Fish, Gambes, centenars de nudibranquis, etc...). A més dels noms en anglès també he après tots els símbols dels peixos sota l'aigua.

La Cris com que no va poder bucejar pel tema asma, es va dedicar a pendre el solet, fer snorkel (podia venir gratis al vaixell) i fer-se algun massatget a l'oli. Puro stress.

Un últim comentari sobre Thailandia en general... és impressionant la qüantitat de transvestits que hi ha i l'integrats que estan a la societat, que no em sembla malament. Quant dic molts és MOLTS, fins hi tot tenen lavabos propis (per Ladyboys o Shemales). Només us diré que el xequeig del submarinisme previ a saltar té les sigles en anglès BWRAF (que vol dir BCD, Weight, Releases, Air & Final OK) i que normalment usa el nemotècnic "Bruce Willis Ruins All Films", aquí l'han canviat per "Bangkok Women Aren't Really Female" (de veritat!)... jajaja.

Però tot el bo s'acaba. Al tercer dia i després de 7 immersions (4 d'elles en un dia i una nocturna) vol de tornada cap a Koh Samui, de Koh Samui a Bangkok, de Bangkok a Dusseldorf i de Dusseldorf a Barna... buff buff... la tornada es va fer molt pesada tot i parar una nit a Bangkok altre cop per descansar, donar un tomet i fer 4 compres. Fins hi tot vam tenir una aterrada forçosa a Berlin perquè a un passatger li va donar un xungo... El pitjor les 9 hores d'espera a l'aeroport de Dusseldorf, però per sort vam coneixer a unes catalanes molt simpàtiques que venien de viatjar per Thailandia i vam poder fer petar la xerrada.

Però bé, ja estic a casa i comença la temporada de bolets.

In Koh Samui (Thailand) & Bangkok

Ante todo quiero agradecer a los amigos del otro lado de la frontera (la del Ebro) que pese a no hablar catalan siguen el blog. Para agradecerselo hare 2 cosas : escribir este post en castellano y no hacer ningun comentario de la tremenda victoria del Barsa en la Supercopa ni del dedo del subnormal de Mourinho ni de lo crack que es Messi comparado con el chulo de CR.

Que me despisto y me salen los colores...  a lo que iba, esta vez estamos en Koh Samui, donde hemos estado 3 dias, despues de haber pasado un dia (una tarde de hecho) en Bangkok.


Todo el mundo nos habia dicho que Bangkok era un caos y que olia mal y noseque... la verdad es que comparado con Saigon y sobretodo con Hanoi nos ha parecido una ciudad casi civilizada, incluso los coches se paran en los semaforos! (lo que es un lujo despues de un mes). La verdad es que de Bangkok no podemos hablar mucho ya que no nos ha dado tiempo de visitar nada, ya que llegamos por la tarde y lo mas importante (Buda Esmeralda y Buda reclinado) estaba ya cerrado, con lo que nos fuimos a ver el Buda de pie mas alto del mundo (otro Buda mas) y a dar un rodeo por las calles digamos menos centricas. No nos dio tiempo ni de comprar nada (ni la camara que perdi!!! grr). Total, una noche y al dia siguiente para la isla de Koh Samui. Por cierto, en los canales de Bangkok hay lagartos de 1,5m!... vaya susto.

La llegada a Koh Samui es muy chula, desde el avion se divisa toda la isla y sus playas. Una vez alli, a regatear por un Taxi y al hotel/hostel, que eran unos Bungalows senzillitos a 10m de la arena de la playa de Bophut (en el norte). Despues, alquilamos una moto para los 3 dias, y empezamos a recorrer la isla. El primer dia nos cayo un tormenton del mil (ahora entiendo lo de los monzones, que hasta ahora nos habian respetado), pero un par de cervezas en un bar a esperar que caiga el chaparron y enseguida pasan. La verdad es que Koh Samui tiene playas muy concurridas (como Chewang) donde predominan los baretos y los turistas y muchas otras donde estas solo o casi solo en una playa con cocoteros y unas vistas de las islas colindantes impresionantes.

Koh Samui tiene una oferta de turismo impresionante. Entre las mil cosas que puedes hacer (combates de Thaiboxing, encantadores de cobras, etc) nos centramos en hacer el tour en trekking en elefante y en visitar un par de cascadas en el centro de la isla, asi como en dar la vuelta a la isla en moto. Tambien nos salio el lado cultural y visitamos algunos Budas y pagodas muy bonitos, asi como un monje momificado (mas bien resecado) al que tienen en una urna para adorarlo (muy freak).

Tambien visitamos unas rocas muy curiosas que les llaman "Grandfather and Grandmother", adjuntamos fotos para que veais porque... :-)

Uno de los mejores momentos de Koh Samui (se nos caia la lagrimita, sobretodo a Cris) fue cuando encontramos un restaurante de cocina catalana (y espanyola...) con Pan con Tomate, Albondigas con tomate, Crema Catalana y Trinxat de la Cerdanya... que grande!! por fin algo de comida como Dios manda. Cris, como no, comio queso (manchego).

 
Los otros 2 grandes momentos fueron cuando nos colamos en la casa del milloneti que vivia al lado de nuestro hotel para disfrutar de su piscina alto-standing con cascadita (nuestro hostel claro no tenia ni piscina), y la puesta de sol en una playa donde estabamos SOLOS.

Por cierto, ahora entiendo porque no me habia picado ningun mosquito hasta ahora (a Cris si)... los muy cabrones me estaban esperando todos aqui...


He intentado bucear otra vez, pero ha sido imposible. La mayoria de centros de Koh Samui bucean realmente en Koh Tao y te clavan 5000 Bhats por el viaje, mientras que en Koh Tao lo mismo te vale 800 Bahts (y te ahorras la hora de barca). Pues nada! para Koh Tao, nuestra proxima parada.

In Siem Reap (Temples de Ankor)

Hem estat uns quants dies sense massa temps o possibilitats (o ganes) d'actualitzar el blog. Tot i que ja estem a Koh Samui (Thailandia), en aquesta entrada explicare la part de Siem Reap (Cambodja).

Abans de tot he de fer un parell de correccions sobre les ultimes entrades (Saigon i Mui Ne):

La primera es sobre l'ultim dia de Mui Ne, que va estar forsa be. A l'hotel vam coincidir amb una mena de festa karaoke i tot i que nosaltres ens hi vam apuntar quant ja havia acabat, vam coincidir amb la resta de guiris de l'hotel (7 o 8) i vam estar una bona estona fent petar la xerrada i bebent birres... un bon moment.  En aquestes xerrades te n'adones de que la penya viatja moltissim.

La segona es sobre Saigon (HCMC), que ens havia deixat un mal gust de boca el primer dia, pero com que per a anar a Siem Reap (Cambodja) teniem que passar per Saigon, vam aprofitar i vam fer una mica de turisme per la ciutat, centrant-nos en el museu de la guerra. Ens havien dit que era una mica cutre, pero la veritat es que a nosaltres ens va agradar. Hi ha uns quants artefactes i vehicles que van tumbar als americans (tancs, helicopters, etc), pero sobretot es un reportatge (foto)grafic sobre les consequencies que van tenir la guerra, sobretot en el tipus d'armament que van fer servir els americans (gas Orange, Pesticides, Napalm, mines, etc) i algunes atrocitats fetes pels yanquis (suposo que ells tambe en van fer, pero clar, no les posaven). Forsa esferidor, sobretot la ristra de fotos de nens deformes com a consequencia d'aquest tipus d'armament.

No us podem ensenyar les fotos perque he perdut (o m'he deixat o m'han mangat) la camara (si, altre cop) a Siem Reap. Per sort tenim algunes fotos a la camara de la Cris, pero no de tots els dies (entre ells aquest). Nomes conservo la d'una mina Claymore (com les que surten al Call of Duty de la PS3).

Un cop vist el museu vam anar cap a l'aeroport per a canviar de pais. Adeu Vietnam!!! Hola Cambodja!!!

El primer que ens va sobtar al arribar a Siem Reap va ser que tenien 19 tios per a fer-te el visat (Visa on Arrival), o sigui que en 3 minuts ja haviem acabat els tramits. A Vietnam vam trigar 2h i tenien nomes 2 persones, i aixo que haviem fet els tramits previs per internet!.

Siem Reap es una mena de reducte turistic enmig de Cambodja per a allotjar als turistes que visiten els meravellosos temples de Ankor. No es Cambodja. Cambodja es mooolt pobra. Cal pensar que fa 15 anys encara es fotien tiros enmig d'una cruenta guerra civil que va acabar amb un ters de la poblacio (2MM de morts) i amb camps d'extermini i tot. Pero Siem Reap es net i forsa civilitzat comparat amb Vietnam, excepte per alguns nens pidolaires que et demanaven pel carrer (i que si et descuidaves et fotien la cartera). La gent es veu molt tranquila i superamable. la segona sorpresa agradable va ser el hostel, que era estupendo (ja se que es un barbarisme). Per 5Euros per cap teniem un hotelet collonut amb estatues de Buda per totes parts, amb vels, amb zona chill-out, amb billar, restaurant, servei super amable, cocktail de benvinguda i aigua, te, cafe i platans gratis!... ah! i a 1Euro/hora el massatge Khramer (Cambodja), que obviament ens vam fer.

Ja per la nit al Pub Street (el carrer dels restaurants) vam coincidir amb una parella de catalans que ens vam trobar a l'avio de Moscou i que ens haviem anat trobant pel cami (a Hoi An per exemple) ja que feien la mateixa ruta que nosaltres, i despres vam fer unes copetes amb ells. L'unica cosa dolenta de Siem Reap es que son mooooolt pesats oferint-te serveis pel carrer (massatges, sopar, compres, etc...) t'assalten molts i es fa una mica incomode.

Al dia seguent vam contractar un TukTuk per a visitar els temples de Ankor (15USD el dia sencer). Com que nomes teniem un dia ens vam centrar en els temples mes importants com Banteay Srey (Templo de las mujeres), Ankor Watm, Ankor Thom (amb el temple de les cares de Bayon) i Ta Prom (el que esta abrasat per gegantescos arbres). Ankor es espectacular, ens va encantar. Val la pena anar a Cambodja nomes per aixo. Cada temple te la seva gracia, pero sobretot ens va agradar el de Bantay Srey, el de Ta Prom i el de Bayon. Un tema curios es que vam trobar-hi bolets, concretament Rossinyols... no sabia que tambe es feien a la selva.

Algunes fotos. Fixeu-vos amb detall en la dels micos jeje...

Per la nit ens vam fer el massatget i vam visitar el mercat nocturn de Siem Reap per a fer 4 compres. A l'endema... tornem-hi!... un altre vol i un altre pais (Bangkok i Thailandia), pero aixo ja es un altre post...

In Mui Ne

 Despres de la fujida de Saigon vam arribar a Mui Ne. Segons la Lonely Planet era una localitat de platja de sorra blanca amb cocoters, amb unes dunes impresionants i que era la meca del turisme de Windsurf i Kitesurf de la zona.

La veritat es que el poble fa pudor de peix podrit (no se per quin motiu tenen tones de peix pels carrers i per les carreteres assecant-lo) i l'hotel el tenim a la banda oposada del la zona on estan la majoria dels ressorts i restaurants. Per altra banda hem vist algunes botigues de surferos, pero NI UN surfer, windsurfer o kitesurfer. De fet practicament no hi ha turistes, i aixo que hi ha centenars d'hotels, restaurants i bars... molt extrany tot plegat. Hi ha tant poca gent que els dependents no estan massa... desperts (veure foto).

Be, nosaltres hem vingut a descansar i aixo hem fet. La platja no esta malament, tot i que quasi no ens hem pogut banyar (la de davant de l'hotel esta bruta i a la resta hi havia una invasio de minialgues i macromeduses grans com una paella valenciana), tot i que dista molt de les caribenyes, de la costa brava o de les que esperem trobar-nos a Ko Samui i Ko Tao (si us plaaaaau!!).

Tambe vam contractar ahir un tour a un manantial (Fairy Stream) i per veure les dunes. Lo del manantial no va estar malament, tot i que un cop alli vam entendre perque li deien "Fairy Stream", seria per la neteja amb Fairy o Mistol que li feia falta jeje. El paisatje pero era forsa bonic, el rierol havia creat formes molt curioses de colors a la roca i podriem dir que va valer la pena. Despres vam anar a visitar el poblet de pescadors de Mui Ne on varem veure les seves curiores barques rodones (mes que barques son com cabassos grans). Pel que fa a les dunes tampoc van estar malament, veure dunes sempre es maco, pero queden mooolt lluny de les de Brasil, Peru o Tunissia que ja havia vist abans. A mes eren forsa baixetes, la Cris va fer una mica de sandboarding amb una mena de taula de plastic que li van llogar, pero la veritat es que no va poder deplassar-se massa (10m potser? ella diu que mes).

Avui hem fet relax total i ens hem rascat la panxa a la platja i a la piscina, que ja ens ho mereixiem i aixi agafem una mica de color vermellet (la Cris ja s'esta comensant a pelar). Crec que avui no hem vist ningun turista i hem dinat sols... molt extrany aquest poble... Aquesta nit agafarem un bus nocturn per tornar a Saigon i dema ja volem a Camboia, a veure si a Saigon ens dona temps per a visitar el museu de la guerra (del Vietnam, clar).

Salut!

In Saigon (Ho Chi Minh City) & Mekong Delta

L'arribada a Saigon (ara Ho Chi Minh City) ha estat forsa decepcionant. Saigon es una gran ciutat (gran de tamany), pero no te res. Quant dic res es RES. Es com Hanoi a lo grande pero sense cap encant, nomes carrers, gent i vehicles. Hi ha 5 milions de motos i 440mil cotxes... imagineu-vos el xivarri.

A mes, el hostel que haviem reservat estava en un carrero en el que fa una setmana no hi hagues entrat ni per tot l'or del mon. Era una cosa molt extranya: tot el numero "241" del carrer l'havien convertit en un carrero de mala mort (de 2,5m d'ample maxim) on cada casa de dins el carrero era el 241.1, .2, .3, etc... i on obviament hi havia gent fent de tot, com bullir coses per fer caldo o noodles (l'esport nacional vietnamita), gent fent el vago, botigues, comerciants, algun gos, minitemples amb ofrenes... i nosaltes per alli amb la maleta. No us explicare l'olor del carrer ni la cara de fastig la Cris. El hostel en si no era molt millor: tambe hi estaven bullint alguna cosa per dinar i feia una olor curiosa (per no dir catipen), barreja del que bullien i de peus, ja que et feien descalsar per entrar i la porta estava plena de sabates i sandalies. A sobre la nostra habitacio era un 5e sense ascensor. Un drama.

Tal qual vam deixar la maleta a l'habitacio vam decidir que teniem que pirar de Saigon cagant llets (sorry). Al mateix hostel vam comprar els bitllets pel tour del delta del Mekong de 1 dia (el mes curt que hi havia) per l'endema, i 2 bitllets de bus cap a Mui Ne, que es una zona de platja a 5h, que es des d'on escric ara.

L'unica cosa bona que puc dir de Saigon es que un cop passat l'impacte inicial al menys hi havia ambientillo pel carrer i segur que hi havia marxa, pero com que jo seguia amb la tos i no vam ni intentar sortir.

El tour pel delta del Mekong va ser al menys curios i entretingut. Vam fer una rapida volta per un mercat surant (floating market), concretament un que era de majoristes de fruita i verdura, vam anar en una barca en rems per un dels canals i varem visitar una fabrica de productes d'arros (vi d'arros, arros inflat, etc), on entre altres coses vaig provar el licor de serp (vi d'arros macerat en serps). Un fastig pero es tenia que fer. Despres de dinar vam donar un tomet per un mercat on hi havia moltes coses curioses, entre elles varies venedores de mes serps (la Cris estava blanca)... tot molt "net" com us podeu imaginar. Per dinar varem menjar gambes del Mekong (res a fer amb les de Palamos) i un peix molt curios i sosso que es deia Elephant Ear fish, tambe endemic del Mekong.

Salut!

In Hoi An

Be... aixo ja es una altra cosa. Sembla fins hi tot que ens anem apropant a la civilitzacio, que ja tocava, despres de tanta essencia pura de Vietnam. 

Hoi An es una petita ciutat atravessada per un riuet i es la primera que veig que s'apropa a la idea europea de "neta". Pel que sembla es de les poques ciutats que es van salvar dels bombardejos americans, potser per aixo esta mes visible. El centre es peatonal i esta plena de botiguetes de roba, de fanalets, d'artesania, de copies barates de Billabong i Northface i de bars i restaurants amb encant per a menjar o pendre una copeta. La ciutat esta plena de fanals vermells i taronges que encenen per la nit i li donen molt de caliu.

Tambe hem aprofitat per a recuperar el sabor del mejar occidental (pizza, pasta!), ja estavem farts dels noodles, del pho i de la mare que el va parir.

A 3km del poble (nosaltres hi vam anar en bici) te una platja amb palmeres forsa bonica amb la vista de les illes de Cham just davant, on per la nit et porten espelmes a la sorra per una consumicio minima (una birra=50cents), i tota la platja s'omple de llumetes que li donen una imatge molt bonica. Te un toque de "Playa del Carmen" a lo Vietnamita (salvant distancies) i sense festa.

Avui havia contractat una immersio a la illa de Cham, pero per mal temps (gallines!) l'han cancelat, o sigui que m'he quedat amb les ganes. De fet m'han fet un favor ja que porto varis dies amb tos intensa i ahir a la nit no vaig ni dormir, i la Cris esta amb torticulis... quin parell. Total que hem fet bondat i ens hem quedat a l'hotel i hem fet una volteta pel poble.

Dema ja enfilem cap al mitic Saigon (ara Ho Chi Minh City), que diuen que es pitjor que Hanoi en quant a trafic... ja veurem, tenen el llisto molt alt :-)

In Hue

Be, despres del periple per les terres del nord i 3 dies sense practicament dormir (entre els comodes trens vietnamites, els gossos cridaners, els galls, la pluja i jo que se que mes) ja anem baixant.

Hem aprofitat la parada a Hue per descansar una mica, fer la bugada i actualitzar el blog, que el teniem descuidadet.

Hue es l'antiga capital de l'imperi Cham (antic Vietnam central), que els francesos van expoliar completament durant la seva ocupacio, i que els americans van bombardejar amb napalm i van destrossar durant la seva estupida guerra.

No se si es perque esta forsa a prop de l'antiga DMZ (DeMilitarized Zone) o que pero de moment es on mes presencia de consequencies i records de la guerra hem trobat (fins hi tot venen plaques de les que portaven al coll els soldats yanquis) i ensenyen alguns tancs que van abatre als americans i als puppet soldiers (soldados marioneta) en referencia a les tropes del vietnam del sud.

Hue m'ha sorpres gratament. Me l'esperava mes destrossada i mes semblant a Hanoi, i la veritat es que te una ciutadella forsa maca (l'antic palau imperial). Tambe hi ha grans parcs (a Hanoi no en vam veure ni un) i es forsa mes espaiosa i tranquila (relativament que segueix sent Vietnam) que Hanoi. L'atravessa el riu "Perfume river" (lo de Perfume suposo que sera ironia...), i per la nit hi ha com unes paradetes tipus fira al costat del riu que li donen cert encant. Aixo si, durant el dia cau foc i estem a 36 graus i 80% d'humitat. Pero per aixo es van inventar les birres...