Be... aixo ja es una altra cosa. Sembla fins hi tot que ens anem apropant a la civilitzacio, que ja tocava, despres de tanta essencia pura de Vietnam.
Hoi An es una petita ciutat atravessada per un riuet i es la primera que veig que s'apropa a la idea europea de "neta". Pel que sembla es de les poques ciutats que es van salvar dels bombardejos americans, potser per aixo esta mes visible. El centre es peatonal i esta plena de botiguetes de roba, de fanalets, d'artesania, de copies barates de Billabong i Northface i de bars i restaurants amb encant per a menjar o pendre una copeta. La ciutat esta plena de fanals vermells i taronges que encenen per la nit i li donen molt de caliu.
Tambe hem aprofitat per a recuperar el sabor del mejar occidental (pizza, pasta!), ja estavem farts dels noodles, del pho i de la mare que el va parir.
A 3km del poble (nosaltres hi vam anar en bici) te una platja amb palmeres forsa bonica amb la vista de les illes de Cham just davant, on per la nit et porten espelmes a la sorra per una consumicio minima (una birra=50cents), i tota la platja s'omple de llumetes que li donen una imatge molt bonica. Te un toque de "Playa del Carmen" a lo Vietnamita (salvant distancies) i sense festa.
Avui havia contractat una immersio a la illa de Cham, pero per mal temps (gallines!) l'han cancelat, o sigui que m'he quedat amb les ganes. De fet m'han fet un favor ja que porto varis dies amb tos intensa i ahir a la nit no vaig ni dormir, i la Cris esta amb torticulis... quin parell. Total que hem fet bondat i ens hem quedat a l'hotel i hem fet una volteta pel poble.Dema ja enfilem cap al mitic Saigon (ara Ho Chi Minh City), que diuen que es pitjor que Hanoi en quant a trafic... ja veurem, tenen el llisto molt alt :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada