A mes, el hostel que haviem reservat estava en un carrero en el que fa una setmana no hi hagues entrat ni per tot l'or del mon. Era una cosa molt extranya: tot el numero "241" del carrer l'havien convertit en un carrero de mala mort (de 2,5m d'ample maxim) on cada casa de dins el carrero era el 241.1, .2, .3, etc... i on obviament hi havia gent fent de tot, com bullir coses per fer caldo o noodles (l'esport nacional vietnamita), gent fent el vago, botigues, comerciants, algun gos, minitemples amb ofrenes... i nosaltes per alli amb la maleta. No us explicare l'olor del carrer ni la cara de fastig la Cris. El hostel en si no era molt millor: tambe hi estaven bullint alguna cosa per dinar i feia una olor curiosa (per no dir catipen), barreja del que bullien i de peus, ja que et feien descalsar per entrar i la porta estava plena de sabates i sandalies. A sobre la nostra habitacio era un 5e sense ascensor. Un drama. Tal qual vam deixar la maleta a l'habitacio vam decidir que teniem que pirar de Saigon cagant llets (sorry). Al mateix hostel vam comprar els bitllets pel tour del delta del Mekong de 1 dia (el mes curt que hi havia) per l'endema, i 2 bitllets de bus cap a Mui Ne, que es una zona de platja a 5h, que es des d'on escric ara.
L'unica cosa bona que puc dir de Saigon es que un cop passat l'impacte inicial al menys hi havia ambientillo pel carrer i segur que hi havia marxa, pero com que jo seguia amb la tos i no vam ni intentar sortir.
El tour pel delta del Mekong va ser al menys curios i entretingut. Vam fer una rapida volta per un mercat surant (floating market), concretament un que era de majoristes de fruita i verdura, vam anar en una barca en rems per un dels canals i varem visitar una fabrica de productes d'arros (vi d'arros, arros inflat, etc), on entre altres coses vaig provar el licor de serp (vi d'arros macerat en serps). Un fastig pero es tenia que fer. Despres de dinar vam donar un tomet per un mercat on hi havia moltes coses curioses, entre elles varies venedores de mes serps (la Cris estava blanca)... tot molt "net" com us podeu imaginar. Per dinar varem menjar gambes del Mekong (res a fer amb les de Palamos) i un peix molt curios i sosso que es deia Elephant Ear fish, tambe endemic del Mekong.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada